Los platos más picantes de la cocina tártara de Alina Bronsky.

 
logoenportadaEster Muntané Bertrans
www.alinabronsky.com

Amb una portada colorista i refrescant i un títol que crida l’atenció Alina Bronsky (Ekaterimburg, Rússia, 1978) ens presenta la seva segona novel.la: “Los platos más picantes de la cocina tártara”.

Alina Bronsky ens presenta aquesta hilarant història de tres dones que pertanyen a generacions diferents. La protagonista (i la veu de la novel.la) és Rosalinda, una dona russa d’origen tàrtar que viu en una petita ciutat de l’antiga Unió Soviètica, casada amb un funcionari i amb una filla adolescent poc agraciada físicament i no molt intel.ligent, que acaba de quedar-se embarassada.

La matriarcal Rosalinda, és el pilar de la família, una dona de fortes arrels tàrtares, amb una personalitat extravagant, que al llarg de la novel.la ens va presentant la seva vida però sobretot ens descobrirà el particular punt de vista que té sobre la gent que l’envolta i sobre com s’ha d’actuar en cada situació. Es una dona d’empenta, egoïsta i manipuladora i seguint el seu anhel d’aconseguir tot el que es proposa arrossegarà pel seu camí a la seva filla Sulfia i la seva néta Aminat, apoderant-se del lema “Yo sólo quiero lo mejor para todo el mundo”, les manipula, incapaces d’escapar dels sofisticats trucs dissenyats per ella amb la intenció de mantenir-les al seu costat.

De fons, el taló d’acer que separa els països socialistes dels països capitalistes. La Unió Soviètica dels anys 70 i 80 és un país on sobreviure s’ha convertit en la principal preocupació dels seus habitants. El suborn esdevé natural tant per superar els  entrebancs burocràtics com per aconseguir productes de primera necessitat. I amb aquest context, Rosalinda les obliga a emigrar a Alemanya, una vegada el marit reuneix el valor per marxar de casa.

L’estil d’Alina Bronsky és àgil i clar, alhora que és picant i agre al paladar a la vegada que intel.ligent i divertida. I més que parlar d’immigració se centra en les relacions humanes i la forma en que cada individu entén la manera de viure i les seves conseqüències que aquestes opcions individuals cauen sobre els altres.

Al salir de la guardería, hablaba con ella sobre cómo le había ido el día, corrigiendo su gramática y ampliando su vocabulario.– Electricidad, querida -le decía cuando intentaba meter unas tijeras en el enchufe– Comunismo, querida -le decía cuando conseguía comprarle plátanos, que dejaba madurar en el alféizar de la ventana y de los que le daba sólo uno al día, para que duraran-. Gravedad, querida -le decía cuando se volvía a caer de nuevo, lo que ocurría a menudo, porque en sus primeros años era increíblemente torpe.”  (p.36)

Bronsky, Alina. Los platos más picantes de la cocina tártara. Traducción de Javier Sánchez-Arjona Voser. Madrid: Siruela, cop. 2011. N Bro

ETIQUETES: Alina Bronsky, En Portada, Los platos más picantes de la cocina tártara