Adreça desconeguda és una lectura molt recomanable. En qualsevol moment d’avorriment, de no saber què,… aquest breu llibre et pot sacsejar i enlluernar al mateix temps. L’hem llegit i n’hem enraonat, aquest mes de novembre, al Club de lectura per a parelles lingüístiques de la nostra Biblioteca. Us fem cinc cèntims de la història d’aquest llibre, amb l’afegit de comentaris que va suscitar entre els membres del club.

És un relat epistolar compost de divuit cartes i un cablegrama per a explicar-nos el distanciament de dos amics i socis: Martin Schulse i Max Eisenstein s’escriuen entre el 12 de novembre de 1933 i el 3 de març de 1934. Són dos amics alemanys que havent emigrat als Estat Units, hi fan fortuna com a marxants d’art. Quan ronden els cinquanta anys, Martin retorna amb la seva família a Alemanya, mentre Max, solter, resta a Amèrica. Comença la relació epistolar, comença el nostre llibre… una petita obra mestra, ordida amb tensió i gran intel·ligència per l’escriptora Kathrine Kressmann Taylor.

Enguany aquest relat ha complert setanta-cinc anys: es va publicar per primera vegada a la revista literària novaiorquesa Story Magazine el 1938… Però bé podem dir que ha tingut -de moment- tres vides.

 Abans de néixer …

Per a néixer va caldre que nasqués l’autora, Kathrine Kressmann: ens en anem cap a Oregon, estat nord-americà al nord de Califòrnia, a la costa del Pacífic: és l’any 1903, ens trobem en una llar benestant de Portland. Podem dir que a l’autora no li faltarà res, creixent en un entorn consolidat. De menuda ja manifesta dots i empenta per a l’escriptura. Als disset anys comença estudis de literatura anglesa i de periodisme a la Universitat d’Oregon: participa en la redacció del diari de la universitat i escriu una obra de teatre. No cal dir-ho, però ho diem: Kathrine Kressmann és una escriptora de raça.

Ja graduada s’emancipa: vola cap a San Francisco, on inicia la vida laboral com a publicista i correctora mentre col·labora de tant en tant en petits diaris. En aquesta ciutat coneix i es casa amb Elliot Taylor, editor i periodista. Durant la gran depressió econòmica derivada del crack de 1929 es traslladaran a viure en una granja del sud d’Oregon per tal de sobreviure amb dignitat la situació de davallada; Kressmann segueix mantenint el cultiu de l’escriptura, tot fent de mestressa de casa, éssent una ferma dona de pagès.

El matrimoni, ja amb fills, es trasllada de nou el 1938, aquesta vegada a la capital del món: Nova York.

Primera vida

És a Nova York on publica amb gran èxit a la revista literària Story Magazine el seu treball Address Unknown; la signatura surt sota pseudònim, obviant que l’autoria és femenina: Kressmann Taylor: tant llur marit com llur editor consideren que és una obra de contingut massa fort per a una dona. No és la nostra època … de tota manera, la identitat de l’autora és revelada ben aviat.

Cal apuntar que la revista era la plataforma ideal: una revista nascuda a Viena de la mà de Whit Burnett i Martha Foley l’any 1931, però traslladada a Nova York dos anys més tard. Hi publicaran relats i d’altres escrits John Cheever, J.D. Salinger, Tennessee Williams, Carson MacCullers, Norman Mailer o Truman Capote.

Aquell número de la revista té un èxit esclatant gràcies a Adreça desconeguda. S’esgota el tiratge en un tres i no res, se’n comencen a fer còpies ciclostilades arreu, de punta a punta dels Estats Units. Es tracta d’una de les primeres obres en condemnar dràsticament el nazisme des de la intimitat més propera de qualsevol ésser humà: l’amistat. Sembla que els lectors estaven àvids d’una lectura semblant… o si més no, el sensibilitzat públic de la revista Story Magazine va saber encomanar el seu entusiasme.

El 1939 es publica per primera vegada en forma de llibre a la casa editora Simon & Schuster: se’n venen cap a cinquanta-mil exemplars. També se’n fa una edició a Anglaterra. Fins i tot l’obra apareix extractada al Reader’s Digest, el que representa una difusió fabulosa; a més a més és el primer text de ficció que s’hi publica. Kressmann Taylor està encantada de la vida. És entrevistada per molts diaris i revistes de l’època, on sovint apareix fotografiada en estampa familiar, com a mestressa de casa model que vetlla per tot, mentre els seus fills llegeixen…. i és una escriptora d’èxit.

El setembre de 1939 esclata la que serà la Segona Guerra Mundial amb la invasió de Polònia per part d’Alemanya. Encara hi haurà temps per a una traducció al neerlandès del llibre. L’autora reincideix en el tema: l’any 1942 s’esplaia en una novel·la titulada Until That Day: es basa en el cas real del clergue alemany Leopold Bernhard, asilat als Estats Units després de patir persecució sota el règim nazi.

L’any 1944 es fa una pel·lícula basada en el nostre relat, un film propagandístic típic del moment bèlic, produït i dirigit per William Cameron Menzies.

La família de Kathrine Kressmann es torna a moure cap el camp l’any 1947, aquesta vegada en una casa de pagès a Adams County, Pennsylvania. En aquesta època l’autora assoleix també un lectorat al Gettysburg College… Address Unknown ha fet la seva fortuna i deixa la seva estela, però es pot dir que ja ha fet la seva primera vida.

El 1953 mor el seu marit; és aleshores que l’escriptora comença a treballar a temps complet i es dedica a fons a la tasca creativa. Es retira l’any 1966, esdevenint més tard professora emèrita de la institució.

Amb la jubilació una nova vida comença per a l’escriptora: sobretot arran d’una estada sabàtica a Itàlia, a la Toscana, on coneix qui serà el seu segon marit, l’escultor i professor John Rood. L’any 1966 Kathrine Kressmann viu el tràgic desbordament del riu Arno a Florència, experiència que testimoniarà en el valuós llibre Florence: Ordeal by Water.

La parella viu mig i mig entre Minnesota i Val di Pesa, poble proper a Florència. John Rood mor el 1974. Kathrine continua el mateix estil de vida. El 1978 publica Storm on a Rock. Nonagenària, no sap que reviurà l’èxit del seu relat Adreça desconeguda …

 Segona vida

Doncs sí, arran de la commemoració del cinquantenari de l’alliberament dels camps d’extermini nazis, a cavall de 1944 i 1945, l’editorial Story Press reedita Address Unknown. L’autora, amb plenes facultats, pot gaudir de l’escalf dels lectors. El seu fill ens diu que va morir “amb la ment ben desperta, receptiva i entusiasta, fins i tot pel que feia a la fi de la seva vida”. Mor el 1996.

El llibre segueix viu: és traduït al francès amb un èxit desbordant. Se succeeixen les edicions en alemany, castellà, turc, hebreu, japonès, italià, català,…

Tercera vida

I una tercera vida, inesperada, espera al nostre llibre: la seva adaptació i representació teatrals. L’any 2001 s’estrena en francès al Théatre de la Pépinière Opéra de París. Inconnu à cette adresse s’ha transformat en un text teatral i es torna a propagar arreu la correspondència entre Martin Schulse i Max Eisenstein, aquests dos homes madurs un dia amics i socis en el món dels marxants d’art i que…

L’obra es representa als Països Baixos, Argentina, Sud-Àfrica, Catalunya, Estats Units, Israel, … curiosament, al Théâtre Antoine de Paris se segueix representant des de gener de 2012 amb alternança mensual dels dos actors protagonistes.

A Catalunya l’obra és de gira: a la ciutat de Vic tenim l’oportunitat de veure-la al Teatre Atlàntida el diumenge 1 de desembre a les sis de la tarda, interpretada per Lluís Homar (i alhora director) i Eduard Fernández. És una manera de començar a llegir el llibre!

Agafem aire …

Com a petit clàssic, és possible que li arribin noves vides a Adreça desconeguda, justament en el moment que la carta sembla condemnada a desaparèixer davant de la immediatesa de la comunicació escrita de les xarxes socials… què no semblarà una carta d’aquí vint, cent, cinc-cents anys?  Una mena de relíquia? O tal vegada tindrà la correspondència escrita una nova vida… Les Cartes d’una monja portuguesa o el mateix Werther semblaran un estrany mitjà literari.

Per a entendre l’èxit Adreça desconeguda cal reconèixer la bona fusta de l’escriptura de Kressmann Taylor, alhora que el seu treball pràctic en el món de la publicitat, de la tipografia, que influeix en la mateixa presentació del relat.

L’autora sap jugar amb la sintaxi, amb els mots. Amb el silenci. Sap fer jugar la brevetat i la concisió de l’expressió dels dos amics, modificant-la al llarg de les cartes segons els esdeveniments. L’autora hi és, hàbil, fent escriure tots dos homes, assolint contundència sense deixar-se endur pel dramatisme dels fets.

El motor del llibre, la motivació inicial, rau en el coneixement mitjan testimonis del que estava esdevenint a Alemanya, sobretot amb les minucioses lleis racials que instituïen el que al carrer feia el partit nazi. Escrivia l’autora:

“Poc abans de la guerra, uns amics alemanys -cultes, intel·lectuals, de bon cor- van retornar a Alemanya després d’haver viscut als Estats Units. En molt poc temps es van convertir en nazis fanàtics. Durant una visita a Califòrnia es van trobar pel carrer amb un vell i íntim amic jueu. No li van adreçar cap paraula. Quan va intentar abraçar-los es van girar d’esquena. Jo em vaig preguntar com és possible que passi res semblant. Què els havia fet canviar d’aquesta manera? Què els havia dut a aquest grau de crueltat?”.

La paraula, ho sap bé l’escriptora, esdevé una arma. Arma per a matar, per a empresonar, per a separar,…. també per a unir i estimar. I tot això es va proposar en publicar aquest relat, en el context de l’aïllacionisme dels Estats Units, en el moment que hi ha la Guerra d’Espanya i no és gens estrany tenir algun apropat que hi està lluitant enrolat a les Brigades Internacionals o en tasques humanitàries. És evident, doncs, que Destinatario sconosciuto té un marcat perfil polític concret: l’atac al nazisme, i l’atac a qualsevol situació de dissolució de les relacions humanes per mor de la política.

Per a concloure, citem una entre moltes reaccions elogioses de lector impactat: la del crític i escriptor Robert Saladrigas al diari La Vanguardia el 17 de novembre de 2000:

“Acabo de leer sin respiro las breves páginas de Paradero desconocido, de la señora Kressman Taylor (1903-1996). Y advierto al pasar la última página que el entusiasmo creciente se ha transformado en literal asombro”.

A internet…

Tenim accés al text original anglès en el següent enllaç:

A la página web del teatre on s’ha produït l’obra dirigida per Lluís Homar, la Sala Villarroel de Barcelona, podem fer un tast de l’obra de teatre: