Kazuo Ishiguro, Premi nobel de literatura 2017
28 de desembre de 2017
El passat 10 de desembre de 2017 es va fer a Estocolm la cerimònia d’entrega dels Premis Nobel d’enguany.
El premi Nobel de literatura 2017 ha estat per Kazuo Ishiguro (Nagasaki, Japó 8 de novembre de 1954 – ), autor britànic d’origen japonès per, segons Sara Danius, portaveu de l’Acadèmia Sueca, la “força emocional” de les seves novel·les, sota la qual “es mostra l’abisme que hi ha sota el nostre il·lusori sentit de connexió amb el món”. Danius va afegir: “Si barreges Jane Austen i Franz Kafka el resultat és Ishiguro, tot i que hi has d’afegir una mica de Marcel Proust. És un escriptor d’una gran integritat, ha desenvolupat un univers estètic propi”.
Després d’una periodista i d’un music, l’Acadèmia Sueca ha tornat a guardonar un novel·lista, que ha rebut com a premi 9 milions de corones sueques (gairebé un milió d’euros).
Kazuo Ishiguro va néixer a Nagasaki (Japó) l’any 1954, tot i que amb cinc anys es va traslladar a viure a Gran Bretanya amb la seva família. Es va convertir en un gran lector tot llegint les aventures de Sherlock Holmes de la biblioteca de Surrey, localitat al sud-est de Londres on vivia de petit. Va estudiar Filologia Anglesa i Filosofia i un postgrau d’Escriptura Creativa l’any 1980.
No és un escriptor especialment prolífic, de fet ha escrit set novel·les, a les quals sol dedicar una mitjana de cinc anys, tot i que també ha fet guions cinematogràfics, llibres de contes i les lletres de 7 cançons de la cantant de jazz nord-americana Stacey Kent. Les obres d’Ishiguro han estat traduïdes a 40 idiomes i El que queda del dia i No em deixis mai han venut més d’un milió de còpies, es van adaptar al cinema i han estat nominades a diversos premis cinematogràfics com els Òscars nord-americans o els premis BAFTA anglesos.
L’èxit comercial i les adaptacions cinematogràfiques han donat una gran popularitat a Ishiguro i el diari The Times el va incloure a la llista dels 50 millors escriptors britànics des de 1945. Ishiguro és un artesà de les paraules i del gèneres, amb els quals sempre juga. En els seus llibres ha tractat temes com la memòria i l’oblit, història i el present o la fantasia i la realitat. Segons l’escriptor Jordi Puntí: “Cada llibre d’Ishiguro és una experiència nova pel que fa a la història, però la qualitat formal es manté sempre.”
A la gala d’entrega dels Premis Nobel, a la sala de concerts d’Estocolm, els reis suecs van fer l’entrega de la medalla, el diploma i el certificat monetari a Ishiguro. Sara Danius, la secretaria permanent de l’Academia Sueca va dir: “Amb els seus relats ajuda als éssers humans a veure’ns a nosaltres mateixos, submergits com estem en una violenta història sense fi.”
Uns dies abans s’havia fet la lectura del Discurs d’acceptació del Premi Nobel, on Ishiguro recordava la seva joventut d’esquena als seus orígens i com en el Postgrau d’Escriptura Creativa que va fer durant els anys 80 va començar a escriure sobre Japó i la seva ciutat natal durant els últims dies de la Segona Guerra Mundial, en un moment on la multiculturalitat i els origens no estaven de moda en el món de la literatura. També va recordar la influència de Marcel Proust i A la recerca del temps perdut quan va escriure la seva segona novel·la o les influències musicals de Tom Waits, Bob Dylan, Ray Charles, Bruce Springsteen o Nina Simone entre altres i com va anar evolucionant com a escriptor i els diversos punts d’inflexió en la seva carrera, normalment influenciats per altres àmbits culturals com la música i el cinema.
En el Discurs d’acceptació també va fer una valoració de l’estat del món en el moment present i de la importància de la literatura per afrontar els reptes que suposa el futur, que Ishiguro mira amb optimisme gràcies a una nova generació d’escriptors valents de diversos àmbits de la cultura: televisió, cinema, teatre i literatura. I va acabar fent una crida a obrir les mentalitats a altres tradicions literàries d’arreu del món i també a les noves formes d’escriptura de les noves generacions d’escriptors.
Llibres de Kazuo Ishiguro a la Biblioteca Joan Triadú de Vic:
I a més a més: