Josep Hinojosa Arévalo (Sallent, 1958)

Un dels artistes que ha pintat més quadres. Treballador infatigable, apassionat i amb una vida interior intensa, aboca a la tela tota la seva energia i es queda buit. L’endemà, però, torna a tenir les piles carregades. La seva obra, que s’alimenta de llum i de color, és un cúmul de radiografies de la seva ànima. Alquimista i místic (potser sense saber-ho) domina la matèria i la transforma en vibració pura.

Parlant del seu estil pictòric, diu que s’ha anat bellugant “en el terreny de l’expressionisme, amb tocs surrealistes. També he begut molt de la psicodèlica, una manera d’entendre l’art que m’ha acompanyat tota la vida”. Reconeix la seva inclinació pel color, però “sense enfarfegaments ni passar-me de la ratlla; no m’agraden ni els cromos ni el parxís, m’interessa la força”.

Darrerament es troba en un procés de canvi, explotant al màxim les seves potencialitats: “Vull ser més rebel. I la meva arma per rebel·lar-me és la pintura. Vull pintar. Pintar molt. Últimament busco altres vies menys dramàtiques que abans, més de reivindicació de la llum. El que porto a dins ha de sortir. I encara que no ho tinc ben definit, serà una etapa que trencarà amb el passat. Tinc clar que, pinti el que pinti, vull desfer la normalitat. Vull experimentar una fase totalment nova. Sóc, sense pretensions, com un arbre a punt de florí”, deixa anar.

Toni Coromina (Fragments del llibre Òxid de Boira. Història d’un col·lectiu)

Fins el 8 d’abril de 2019 a la Sala Josep Romeu de la Biblioteca Joan Triadú de Vic