L’escriptora osonenca Irene Solà (Malla, 1990 –  ) ha guanyat el Premi de Literatura de la Unió Europea amb la seva novel·la Canto jo i la muntanya balla. Aquest guardó és un reconeixement als autors de ficció emergents de tot Europa que participen al programa Creative Europe dissenyat per enfortir els sectors culturals i creatius europeus i que en 12 edicions (es va crear l’any 2009) han reconegut l’obra de 135 escriptors emergents de 41 països.

A més a més de la novel·la d’Irene Solà hi havia tres nominats més de l’Estat Espanyol: Serem Atlàntida de Joan Benesiu, Temporada de avispas d’Elisa Ferrer i Noche y océano de Raquel Taranilla.

Dotat amb 5.000 euros, aquest premi ha guardonat a 13 obres de les més de quaranta que estaven nominades i cada guanyador ha estat seleccionat per un jurat d’experts literaris del seu estat membre.

Davant l’anunci, aquest any en format digital per la crisi del coronavirus, Solà declarat que “és un honor molt gran”.

‘El premi ratifica una cosa que els que escrivim en català ja sabem i és que té tot el sentit del món que cada un escrigui en la seva llengua pròpia. Jo mai m’he plantejat escriure en cap altra llengua que no sigui la meva, tot i que sé castellà i anglès’

Irene Solà     

Canto jo i la muntanya balla ja va rebre el Premi Anagrama de Novel·la en Català l’any 2019, el Premio Cálamo 2019 a la categoria Otra mirada i ha estat traduïda al castellà, italià, anglès, francès, basc, gallec, croat, hongarès i macedoni.

En paraules de la seva autora, Canto jo i la muntanya balla és una obra que “s’explica des de la veu i la perspectiva d’una sèrie de personatges, que habiten al Prepirineu català, ja siguin persones, animals, bolets, tempestes, fantasmes o personatges mitològics com les dones d’aigua”.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

De la contraportada del llibre

Per saber-ne més:

• Llista de guanyadors del Premi de Literatura de la Unió Europea 2020

• Carles Geli. Irene Solà guanya el Llibres Anagrama de novel·la amb una fantasia rural al diari El País (21/01/2019)
• Álvaro Muñoz. Les veus de la muntanya a Llegir en cas d’incendi
• Irene Solà fa ballar les muntanyes. Entrevista a Irene Solà al programa Àrtic de Betevé (26/06/2019)
• Llibres d’Irene Solà a la Biblioteca Joan Triadú de Vic
• Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà disponible a E-Biblio.
• Els dics d’Irene Solà disponible a E-Biblio.