Mor Joan Margarit

22 de febrer de 2021

El passat 16 de febrer de 2021 coneixíem la notícia de la mort de l’arquitecte i poeta Joan Margarit (Sanauja, 1938 – Sant Just Desvern, 2021) a l’edat de 82 anys. Com a arquitecte va impartir classes fins a la seva jubilació a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona d’on era Catedràtic de Càlcul d’estructures. A més a més, va ser responsable de la rehabilitació de l’Estadi de Montjuic i l’Anella Olímpica i va formar part de l’equip d’arquitectes de la construcció de la Sagrada Família de Barcelona, entre altres projectes.

En l’àmbit de la poesia, va publicar els seus primers llibres en castellà perquè era la llengua en que no feia faltes d’ortografia, doncs la seva escolarització va ser en aquest idioma durant l’època més dura de la postguerra. Va ser arrel d’una conversa amb el seu amic Miquel Martí i Pol que es va animar a provar de fer poesia en català i es va adonar que la llengua de la inspiració era la llengua materna, en el seu cas el català, de la mateixa manera com ho feien els seus referents poètics en les seves llengües pròpies. De totes maneres, no va renunciar mai al castellà, ja que creia que era l’única cosa bona que havia deixat el franquisme i ell mateix feia una versió dels seus poemes al castellà. Per aquest motiu és un dels poetes més llegits tant en català com en castellà dels últims anys. A més a més, ha estat traduït a l’anglès, alemany, rus, hebreu, portuguès, euskera i francès.

És especialment conegut el llibre de poemes Joana dedicat a la seva filla que patia la síndrome de Rubinstein-Taybe i que va morir amb 30 anys. Tot i que en tota l’obra de Margarit hi ha poemes dedicats a la seva filla, aquest llibre el va escriure durant els últims mesos de vida de la Joana i va ser la seva manera d’afrontar la mort de la seva filla, canalitzar el seu dolor i trobar consol.

Va rebre nombrosos premis literaris i els més prestigiosos en l’àmbit de la poesia en llengua catalana com la Flor Natural dels Jocs florals de Barcelona en diverses ocasions, també el Premi Critica Serra d’or de poesia, el Premi Carles Riba de poesia (1985) i el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (2008) entre d’altres i també en castellà com el Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura (2008), el Premio Reina Sofía de Poesía iberoamericana i recentment el premi més prestigiós de les lletres castellanes, el Premio Miguel de Cervantes, que va rebre en la més estricta intimitat durant la pandèmia a causa del seu delicat estat de salut.

Joan Margarit també era un gran afeccionat a la música jazz, un gènere musical que va descobrir amb 35 anys i del qual es va convertir en un gran apassionat. En els seus poemes n’hi sovintegen referències i va col·laborar en diversos espectacles de jazz recitant la seva obra. Els seus poemes s’han musicat habitualment per part de músics i grups de diversos estils, no només jazz i el cantautor Xavier Ribalta va publicar un disc sencer, 18 cançons d’amor, soledat, llibertat i melancolia amb poemes musicats de Joan Margarit.

Durant el seu últim any de vida, en ple confinament i en tractament pel càncer que patia va escriure el seu últim llibre de poemes, Animal de bosc, que està previst publicar a finals d’aquest mes de febrer.