“La narradora d’aquesta novel·la decideix tancar-se al seu pis de Manhattan durant un any. Els seus pares han mort, l’han acomiadat de la galeria d’art on treballava, les seves relacions són efímeres. Com una insòlita i ombrívola Bella Dorment, vol evitar el contacte humà, passar la major part del temps dormint o veient pel·lícules de Whoopi Goldberg i Harrison Ford, i tornar-se «immune als records dolorosos». Haurà de superar uns pocs obstacles: satisfer les necessitats bàsiques, les visites reiterades de la seva amiga Reva i les consultes amb la doctora Tuttle, una estranya, histriònica i poc fiable psiquiatra que la proveirà de tota mena de fàrmacs per desconnectar.

El meu any de repòs i relaxació és una novel·la meravellosa sobre la fragilitat de la condició humana, la vanitat i la mediocritat, l’autoodi, l’amor i el desamor, les ferides que queden dins i no es curen, la necessitat d’aïllar-se i de renovar-se. Amb l’horitzó ple d’esperança d’un nou mil·lenni. L’any 2001. A Nova York.”