El 6 de maig de 1845, fa 175 anys, va néixer a les Illes Canàries el poeta, dramaturg i polític Àngel Guimerà. Quan tenia vuit anys va tornar, juntament amb la seva família, a Catalunya d’on el seu pare havia marxat per ajudar a un parent en el seu negoci. I aquí, entre El Vendrell i Barcelona, va ser on va entrar en contacte amb els ideals de la Renaixença que tan el van influir.

A partir de 1870 va començar a escriure poesia i el 1876 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Cleopatra. L’any següent s’hi va tornar a presentar i en va ser declarat Mestre en Gai Saber, un títol honorífic que es donava al guanyador de les tres categories (Englantina d’or, Flor Natural i Viola d’Or i Argent), tal com va fer Guimerà.

Després d’aquesta fita va deixar de banda la poesia i va començar a escriure obres de teatre. L’any 1879 va escriure la seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia i el 1886 amb l’estrena de El fill del rei es va consagrar com a autor teatral. Però l’èxit sense precedents el va assolir amb Mar i cel (1888), que es va traduir a 8 idiomes i li va donar projecció internacional. Després vindria la seva plenitud literària amb obres tan representatives com Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897), que va tenir un notable èxit internacional i es va arribar a estrenar a Nova York l’any 1903 i La filla del mar (1900). I amb un cinema incipient (els germans Lumière havien fet la primera projecció cinematogràfica el 1895) es van fer una vintena de versions cinematogràfiques de les seves obres a principis del segle XX i també algunes òperes.

L’any 1895 va ser nomenat President de l’Ateneu Barcelonès amb un polèmic discurs inaugural en català, contravenint la pràctica habitual de fer-lo en castellà tal com explica Rudolf Ortega en el seu article Guimerà no va canviar de llengua publicat al diari El País (10 d’abril de 2019). Des de llavors, es va establir fer-lo en català i Guimerà es va convertir en un referent del catalanisme polític i cultural i els seus discursos es van recollir al llibre Cants a la pàtria.

Un dels reconeixements més importants que va rebre Guimerà va ser l’any 1916 quan el Govern francès li va atorgar la Creu de la Legió d’Honor, la distinció francesa més important. També va ser finalista als Premis Nobel de literatura l’any 1904 i durant diversos anys abans de la seva mort els rumors sobre Guimerà i els premis Nobel van fer que els organitzadors declaressin la voluntat de:

«No arriscar, ni que sigui involuntàriament, de ferir l’orgull del sentiment nacional castellà».

«En la mesura en què pot ser previst i impedit, la tria de l’Acadèmia no ha de provocar un augment de tensió entre antagonismes nacionals els quals són, amb tota evidència, nefastos als objectius pacífics que persegueix, en tots els àmbits, la Fundació Nobel»

Paral·lelament a la seva vida literària, Àngel Guimerà sempre va estar implicat en política i va ser president de la Lliga de Catalunya que va impulsar, entre altres entitats, l’acte de signatura de les Bases de Manresa l’any 1892, que sovint es considera el naixement del catalanisme polític.

Tot i que a nivell popular Guimerà sempre va ser un personatge molt apreciat i l’any 1909 va rebre un homenatge massiu, a l’etapa final de la seva vida i ja després de la seva mort, l’any 1924, va ser desprestigiat per la crítica, tal com va passar amb altres grans figures literàries d’aquest país com Jacint Verdaguer. Això no va evitar que el seu enterrament fos multitudinari i tal com va escriure Josep Maria de Sagarra:

“La gent no anà a l’enterrament del mestre, ni per ésser visita, ni per curiositat, com s’esdevé en molts enterraments espectaculars, sinó obeint una necessitat i un imperatiu que tothom duia al cor i als quals hauria estat una vergonya i una infidelitat d’oposar-s’hi.”

Per saber-ne més:

• Àngel Guimerà a la Biblioteca Joan Triadú de Vic

A l’e-Biblio:

• Maria Rosa
• Terra Baixa
• Mar i Cel
• Mar i Cel Adaptació infantil
• Terra Baixa Audiollibre
• La filla del mar Audiollibre
• Mar i Cel Audiollibre

I a més a més:

• Maria Rosa. Obra de teatre a Teatre a l’Arxiu de TVE a Catalunya. Emesa per primera vegada l’any 1978 i protagonitzada per Marta Angelat.
• Terra Baixa. Versió cinematogràfica protagonitzada per Ernest Villegas, Francesc Orella i Marina Gatell. Disponible a 3 a la Carta.
• Mar i cel. Versió musical de Dagoll Dagom (2016)