Dia 53: Llegim al flamant guanyador del Premi Pulitzer Colson Whitehead

8 de maig de 2020

Dilluns passat es van donar a conèixer els premis Pulitzer 2020. Uns guardons amb molt de prestigi que s’entreguen des de l’any 1917 quan, després de la mort de l’editor Joseph Pulitzer d’origen jueu i hongarès i tal com va disposar en el seu testament, es van crear aquests premis eminentment periodístics però que també disposen de categories culturals i artístiques com millor obra de ficció, de poesia, biografia, teatre i música entre d’altres, això sí, sempre relacionats amb la vida i la història dels Estats Units d’Amèrica. Aquests guardons s’administren des de la Universitat de Columbia de Nova York en col·laboració amb el Patronat del Premi Pulitzer. Com a premi s’entrega un certificat honorífic i estan dotats amb 10.000 dòlars. Però de les 21 categories que té aquest premi en l’actualitat (durant els més de 100 anys d’història s’ha modificat i ampliat per adaptar-se als canvis socials i tecnològics) hi ha una categoria que està dotada amb un guardó diferent, es tracta de la categoria de Servei públic i la guanyadora, persona o entitat, rep una medalla d’or.

Vegeu: Premis Pulitzer 2020.

En la categoria d’obra de ficció aquest any ha estat guardonat l’escriptor Colson Whitehead per The Nickel Boys, una novel·la publicada a mitjans de 2019 inspirada en els abusos patits pels joves que s’enviaven a un reformatori de Florida (l’acadèmia masculina Dozier) i de la qual el jurat del premi ha destacat com a “una història poderosa de perseverança humana, dignitat i redempció”. La novel·la ens situa a la dècada dels anys seixanta i explica la història d’Elwood Curtis, un jove afroamericà que per un delicte lleu és enviat a l’Acadèmia Dozier, un reformatori on intenta sobreviure a les tortures i abusos que allí s’infligeixen per modificar el comportament dels seus joves interns. Veient la greu situació en que es troba, s’empesca un pla per escapar-se juntament amb el seu amic Jack Turner. Aquesta acadèmia va existir en realitat al nord de l’estat de Florida des de 1900 fins a 2011 i la duresa dels seus maltractes va fer que durant els seus anys d’existència morissin dotzenes d’interns que s’enterraven en tombes sense nom. Uns fets que van commocionar l’autor del llibre, que, lamentablement, de seguida van quedar en l’oblit i que van inspirar-lo per escriure aquesta novel·la.

Colson Whitehead (Nova York, 1969 – ) és dels poquíssims escriptors que han rebut el premi Pulitzer dues vegades. Abans d’ell tan sols ho van aconseguir Booth Tarkington, William Faulkner i John Updike, aquest últim el més recent i ja en fa gairebé 30 anys. Whitehead ja havia rebut el premi Pulitzer l’any 2017 per la novel·la El Ferrocarril Subterrani, una novel·la que narra la història de la jove esclava Cora, que abans de la guerra Civil americana aconsegueix fugir de la plantació de Geòrgia on malviu, d’on ja es va escapar la seva mare quan ella era una nena i de qui no en va saber mai més res. Començarà aquí una persecució salvatge per part del caçador de recompenses Ridgeway, especialment frustrat per no haver aconseguit atrapar la mare de la Cora en el seu moment i que intentarà seguir els seus passos de manera implacable. El títol del llibre fa referència al nom que rebia, metafòricament, la xarxa clandestina de persones partidàries de l’abolició de l’esclavitud que ajudaven als esclaus a fugir als Estats del nord i al Canadà on podien ser lliures. En aquesta novel·la, El ferrocarril subterrani és fa real, fent ús de la fantasia, tal com se l’imaginava l’autor quan era petit i sentia a parlar d’aquesta organització. El ferrocarril subterrani va rebre dos dels premis més prestigiosos de la literatura nord-americana: a més a més del premi Pulitzer, també va rebre el National Book Award l’any 2016.