La Generalitat de Catalunya ha designat que el 2021 sigui entre altres Any Joan Triadú per commemorar la seva figura amb motiu del centenari del seu naixement un 30 de juliol de 1921 a Ribes de Freser.

Per aquest motiu i, durant tot l’any, s’estan preparant un seguit d’activitats repartides per tot el territori per recordar Joan Triadú, que morí l’any 2010, en totes les seves facetes: pedagog, crític literari, activista cultural i antifranquista i sobretot un gran lluitador en defensa del català en uns anys que, amb la fi de la Guerra Civil espanyola, es va prohibir ensenyar-lo a les escoles i parlar-lo amb normalitat, així com la basta cultura que representava.

Joan Triadú i Font (Ribes de Freser; 1921 — Barcelona; 2010) va començar a exercir la docència a Granollers amb disset anys en plena Guerra Civil quan el Govern de la República li va expedir un certificat d’urgència de mans de Pompeu Fabra a causa de la manca de professors que hi havia en aquell moment. Un cop acabada la guerra aquesta titulació no va ser reconeguda pel nou règim i es va haver de tornar a examinar del batxillerat i es va matricular a la Universitat de Barcelona per cursar Filosofia i lletres, amb la branca de clàssiques.

Acabats els estudis, l’any 1944 es va traslladar a Cantonigròs per passar la convalescència d’una malaltia i durant aquell any va dedicar-se a la lectura. També va ser un dels impulsors del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, amb l’empara del Bisbat de Vic, on anualment passarien les principals personalitats de les lletres catalanes del moment i que va acollir tan escriptors ja consagrats com nous valors. A partir de 1969 es va repensar el format d’aquest certamen i es va reconvertir en les Festes populars de Cultura Pompeu Fabra que, de manera itinerant, es van celebrar a diferents poblacions de Catalunya fins l’any 1993.

Joan Triadú va reprendre la docència un cop recuperat de la seva malaltia i de 1948 a 1950 va exercir de lector de català a la Universitat de Liverpool. També va ser un dels fundadors, l’any 1946, de la revista Ariel, una publicació artística i literària clandestina que va esdevenir una de les més importants de cultura catalana de la postguerra i on exercia de crític literari fins que l’any 1951 es va clausurar definitivament per les autoritats del moment.

Establert de nou a Catalunya va exercir de professor de català fins i tot de manera clandestina impartint classes de català a professors al menjador de casa seva tres dies a la setmana, va reprendre la seva tasca de crític literari en publicacions com Forja, Pont Blau, Serra d’or i, més endavant, al diari Avui i va impulsar i participar en diverses entitats i organitzacions com la Junta Assessora per als estudis de català (1961), Delegació d’ensenyament del Català (1965) i també va exercir de Secretari tècnic d’Omnium Cultural d’on era membre des de 1962 i des d’on impulsà la creació del Premi Sant Jordi de Novel·la i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Des de la seva vessant de pedagog va ser director general de la Institució cultural del CIC que creà l’Escola Thau de Barcelona l’any 1963 on va exercir de professor i director i va ser un dels pocs centres que durant els anys seixanta tenia com a llengua vehicular el català contravenint les prohibicions del moment. L’any 1996 es va inaugurar una segona seu de l’Escola Thau a Sant Cugat del Vallès. Ja en democràcia va ser membre del Consell d’Ensenyament i Cultura, president de la Junta Permanent de Català i el primer president de Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Paral·lelament va ser autor de nombrosos assaigs sobre la llengua catalana, antologies de poesia i relats, epistolaris i dos llibres de memòries i també va ser el traductor poemaris de Shakespeare i el poeta clàssic Píndar. El seu tarannà rigorós, exigent, a la recerca constant de l’excel·lència, també valent i compromès el van fer mereixedor dels principals honors i premis literaris com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992), Medalla de l’Ajuntament de Barcelona al mèrit científic (1997), Medalla d’or de la Generalitat de Catalunya (2001) i el Premi Crítica Serra d’Or de biografies i memòries pel seu llibre Memòries d’un segle d’or (2009). I també va ser Doctor Honoris Causa de la Universitat Ramon Llull (1998).

Joan Triadú va morir l’any 2010 a l’edat de 89 anys. El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya i està format pels originals dels nombrosos articles publicats al llarg de la seva vida, dietaris, conferències, documentació relacionada amb el Concurs de poesia de Cantonigròs, així com de la rica correspondència entre Joan Triadú i importants personalitats culturals com Pere Calders, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Avel·lí Artís Gener “Tísner”, Xavier Benguerel i Mercè Rodoreda, entre altres.

L’any 1996, i d’això el pròxim mes d’abril en farà 25 anys, es va inaugurar la Biblioteca de Vic que porta el seu nom i del que sempre es va mostrar orgullós i agraït. És per aquest motiu que la Biblioteca acollirà durant el mes d’abril l’exposició Joan Triadú a la ciutat dels llibres centrada en la faceta de crític literari i en els autors que Triadú considerava imprescindible llegir i que s’emmarca en les nombroses activitats organitzades durant tot l’any arreu de Catalunya per commemorar l’Any Joan Triadú.

Per saber-ne més:

• Joan Triadú. Llibres i articles a la Biblioteca de Vic
• Any Joan Triadú. Pàgina web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya dedicada al Centenari de Joan Triadú
• Joan Triadú a Escriptors.cat
• Joan Triadú, mestre incombustible a Núvol el digital de cultura
• 2021: Tot un any per a recordar Joan Triadú a Vilaweb
• Escrit de Joan Triadú al butlletí informatiu En Portada amb motiu del 10è aniversari de la Biblioteca Joan Triadú de Vic.
• Joan Triadú al programa de divulgació històrica En guàrdia de Catalunya Ràdio. Conversa de 55 minuts sobre la seva figura entre el presentador del programa Enric Calpena, l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté i el comissari de l’Any Joan Triadú, Joan Josep Isern (emès el dia 3/04/2021)