El 23 de juliol va morir a Barcelona Esther Tusquets, una institució del món de l’edició d’aquest país. Filla d’una família benestant de la capital catalana, es va introduir en el negoci l’any 1960 quan el seu pare va comprar l’editorial Lumen a uns familiars i en va estar al capdavant durant quaranta anys. Des d’un bon principi se’n van fer càrrec ella, el seu germà Oscar Tusquets, arquitecte i dissenyador, que s’encarregava de la part gràfica i de disseny de l’empresa i la seva primera esposa Beatriz de Moura. Però al cap de poc temps, les divergències entre ells i especialment entre les dues cunyades van fer que Oscar i Beatriz decidíssin marxar i fundar la seva pròpia editorial, l’editorial Tusquets.

Lumen era una editorial diferent, que va començar publicant 6 llibres l’any i va arribar a treure’n uns 30, però mai una quantitat superior a la que Esther hagués pogut llegir personalment i hagués decidit que volia editar. Primava la qualitat per sobre de l’economia i quan un autor entrava al catàleg de Lumen es mantenia sempre.

L’aposta per la qualitat va fer que l’editorial perdés diners els primers 7 anys. L’impuls definitiu, segons l’editora, va ser gràcies a dos cops de sort: la decisió de publicar les tires còmiques de Mafalda de Quino i editar el best seller internacional El nom de la rosa d’Umberto Eco, del qual es van vendre més d’un milió d’exemplars.

Tot i no ser una editora vocacional, Esther Tusquets ràpidament va trobar el gust en la feina d’editar i va ser descobridora de grans talents. La seva manera de ser i de portar el negoci va fer que es creessin grans fidelitats i profundes amistats amb els autors amb qui treballava. A més a més, va ser pionera a donar a conèixer escriptors estrangers, reconeguts internacionalment, alguns dels quals mai havien estat editats a Espanya (un bon exemple seria Susan Sontag). També va crear una col·lecció infantil de contes amb magnífiques il·lustracions i textos d’escriptors reconeguts, una extraordinària col·lecció de poesia gens rentable o la col·lecció de dones escriptores Femenino Singular.

La mort del seu pare, un metge enamorat del llibres, responsable de la gestió econòmica del negoci i la situació de l’editorial, al marge dels llançaments voraginosos de les grans corporacions, van fer que l’any 1996 decidís vendre el 80% de Lumen a Random House Mondadori tot i que va continuar exercint de directora fins a la seva jubilació, l’any 2000. Més endavant va intentar una nova aventura editorial amb la seva filla Milena, l’editorial Rquer, però no tingué l’èxit desitjat.

Paral·lelament al seu treball a l’editorial i, especialment, quan Lumen ja es trobava més estabilitzada econòmicament, Esther Tusquets va anar teixint la seva pròpia carrera com a escriptora. La seva primera novel·la va ser El mismo mar de todos los veranos (1978) seguida de El amor es un juego solitario (1979) i Varada tras el naufragio (1980) que formarien La trilogia del mar. Altres novel·les que va escriure van ser Para no volver(1985), Con la miel en los labios (1997) i ¡Bingo! (2007). La seva bibliografia també està formada per contes, tan per infants com per adults amb format de reculls, assaigs de temes tan diversos com Pequeños delitos abobinables: catalogo irreverente de buenas maneras (2010) i Prefiero ser mujer (2006), una selecció d’articles publicats a la desapareguda revista Destino que permet veure l’evolució del paper de la dona durant els últims 40 anys, o algunes biografies de personatges com Pascual Maragall o Maitena.

Però desperta un interès especial les seves autobiografies: Confesiones d’una editora poco mentirosa, centrades en els 40 anys al càrrec de Lumen, Habíamos ganado la guerra (2007) on rememora els seus records fins als 20 anys en una família benestant barcelonina de dretes i Confesiones de una vieja dama indigna (2009), la segona part de les seves memòries personals que arrenquen quan Esther Tusquets es fa càrrec de Lumen i s’allarguen fins que, amb 73 anys, perd el seu últim gran amor. De totes elles se’n desprèn una Esther profundament sincera, sense tabús, una persona sensible, lluitadora, gran defensora dels animals, especialment dels gossos, que actuava molt coherentment amb els seus criteris. Però també, a través de les seves memòries, ens podem fer una idea de com era el sector intel·lectual i cultural dels últims quaranta anys a Barcelona i de les relacions de Tusquets amb grans escriptors i artistes de l’època. L’última obra d’Esther Tusquets ha sortit publicada aquest mateix any 2012. Tiempos que fueron, és un nou llibre de records d’infància i joventut escrit a quatre mans amb el seu germà Oscar i que permet veure les complexes relacions familiars, especialment amb la seva mare, les desavinences entre els dos germans i també allò que compartien: la passió pel mar, les habilitats artístiques, el seu gran bagatge cultural i intel·lectual, un el passat comú vist des de dues òptiques, a vegades, ben diferents.