El dia 20 de novembre es farà un club de lectura d’El secret del meu turbant a la Biblioteca Joan Triadú. La protagonista de la història, Nadia Ghulam, és una noia afganesa que, amb 11 anys, es veu obligada a fer-se passar per noi per poder treballar i tirar endavant la seva família, en una situació desesperada després de perdre el seu germà a la guerra civil que va portar al poder als talibans i que el seu pare quedés totalment enfonsat arran d’aquells fets. Les prohibicions establertes pel govern dels talibans a les dones van portar a la Nadia a prendre aquesta arriscada decisió.

La història està farcida de casos com el de la Nadia, de dones que, per una o altra raó, s’han vist obligades a amagar la seva identitat. A continuació us n’oferim uns quants, a tall d’exemple.

DOROTHY LAWRENCE (Denis Smith)

(1896-1964). Periodista.

 Als dinou anys, i en plena Primera Guerra Mundial, va voler fer de corresponsal de guerra. Per tal d’acomplir el seu somni es va procurar un uniforme i uns documents d’identitat falsos i, d’aquesta manera, es va incorporar al regiment de Leicestershire fent-se passar pel soldat Denis Smith. Davant la dificultat de mantenir la seva identitat en secret, no va trigar gaire a confessar tota la història als seus superiors. La van acusar d’espionatge i va ser declarada presonera de guerra. Un cop acabada la guerra, va relatar la seva experiència en unes memòries, Sapper Dorothy Lawrence: the only english woman soldier, (1919).

MARGARET ANN BULKLEY (Doctor James Barry)

(c. 1789/1799- 1865). Metge de l’Armada Britànica.

Volia estudiar Medicina en una època en què les dones no podien accedir a la Universitat, així que Margaret va desaparèixer per esdevenir James Barry. Es va doctorar en medicina per la Universitat d’Edimburg l’any 1812 i va exercir la seva professió a l’Índia, Sud-Àfrica, Malta, Crimea i Canadà, per citar només uns quants llocs. Se li atribueix la primera cesària pràcticada amb èxit de tot el continent africà. Va viure sempre com a James Barry i no es va descobrir que havia set una dona fins al moment d’amortallar les  seves despulles.

MARY READ (Mark Read)

(c. 1685-1721). Pirata.

Filla il·legítima, des de ben petita es va haver de fer passar per noi, obligada per la seva mare, que havia perdut el fill primogènit (i legítim), pel qual rebia suport finançer de la seva sogra. Més tard, ja adolescent, i per tal de fugir de la misèria que patien a casa seva,  es va enrolar a la Marina anglesa, amb el nom de Mark Read. Després de moltes vicissituds (participació en la guerra dels Nou Anys, un matrimoni amb un soldat flamenc i, fins i tot, una etapa com a mestressa d’una posada) va acabar fent de pirata en el vaixell que capitanejaven en Jack Rackam  i la seva companya, l’Anne Bonny, qui, per cert,  també es vestia d’home quan havia d’abordar naus i entrar en combat. L’Anne i la Mary han passat a la història com les dues úniques dones jutjades per pirateria.

JEANNE BARET (Jean Baré?)

(1740-1807). Botànica i exploradora.

Va formar part de la primera expedició francesa  que va aconseguir fer la volta al món, entre els anys 1766 i 1769, comandada pel navegant Louis Antoine de Bougainville. S’embarcà com a assistent del botànic Philibert Commerson, però com que no s’admetien dones a bord, no li quedà altre remei que vestir-se de mariner.

En Commerson, el naturalista oficial de la nau, passà gran part del viatge malalt i va ser, justament, la Jeanne Baret l’encarregada de recollir la major part de les 6.000 mostres amb què va tornar l’expedició, entre les quals destaca  la buguenvíl·lea. Unes 70 espècies van ser batejades “commersonii”, en homenatge al botànic oficial. Jeanne Baret ha hagut d’esperar fins l’any 2012  que un botànic (Eric Tepe) li dediqués una espècie, la solanum baretiae.

HANNAH SNELL (James Gray)

(1723-1792). Soldat.

James Summs, el seu primer marit (n’arribaria a tenir dos més)  la va abandonar i ella es va disfressar d’home per anar-li al darrera. No el va trobar mai, però aprofità per fer-se soldat i ingressar a la Marina britànica, participant en unes quantes batalles i invasions, fins que un dia -al cap de quatre anys de fer de soldat, més o menys- es va decidir a revelar la seva autèntica identitat, va reclamar al Duc de Cumberland, cap de l’exèrcit britànic, la pensió que considerava li corresponia pels serveis prestats i va vendre la història de la seva vida a l’editor londinenc Robert Walker, qui la va publicar, el juny de 1750, amb el títol The Female Soldier.

ISABELLE EBERHARDT (Si Mahmaud Essadi)

(1877 – 1904). Escriptora.

Després del seu primer contacte amb Algèria i fascinada per la vida al desert, va decidir convertir-se a l’Islam i va adoptar la vida nòmada de les tribus beduïnes, vivint com els àrabs. De fet, va dedicar gran part de la seva vida a recórrer el nord d’Àfrica amb roba d’home i sota el nom de Si Mahmoud Essadi.

Les seves incomptables  experiències i aventures li van servir d’inspiració per a les seves obres, que retraten amb gran precisió la vida de les comunitats nord africanes i que es van publicar pòstumament amb gran èxit. En destaquem dues obres: Novelas Argelinas i Notas de viaje: Marruecos, Argelia i Tunez. (De la Viquipèdia).

Altres homes que no van existir mai…

…Belifante, Frieda (violoncelista) • Hodgers, Jennie Irene (Albert Cashier) (Soldat a la Guerra de Secessió) • Mugarrieta, Elvira Virginia (Jack Bee Garland, Jack Beam, Jack Maines…) (Aventurer, periodista, escriptor) • Nilsdotter, Brita (Petter Hagberg) (Soldat de l’exèrcit suec a  la Gran Guerra del Nord) • Sampson, Deborah (Robert Shurtliff) (Soldat a la Guera d’Independència Nord-americana) • Wakeman, Sarah Rosetta (Lyon Wakeman) (Soldat a la Guerra de Secessió)…