MATERNITAT

Acompanyar el trànsit de gènere d'un fill


Sentir la feminitat d’una forma intensa, conscient i diferenciadora no sempre és la millor forma d’acompanyar fills i filles en el seu procés de creixement i d’identitat. Viure el trànsit de gènere d’un fill pot ser una de les fonts més riques per replantejar creences, fer-se preguntes i veure que qualsevol estructura ferma de principis pot ser alhora rígida i inadequada per mantenir un vincle sa i amorós amb els que estimem.

El trànsit d’un fill pot convertir-se en un motor impulsor de transformació de tota una família i una manera de créixer en la maternitat alhora que creixen les persones que acompanyem.


Consulteu a continuació la bibliografia per complementar aquesta lectura: 

Tot i no tenir cap referent, Daniela sempre va sentir que volia ser i mostrar-se com una dona. Amb el temps, va entendre què passava: ella era una dona. No sense certes dificultats, ha aconseguit mantenir-se fidel a si mateixa en tot moment. Avui dia, però, és conscient que el camí hauria estat molt més fàcil –ho seria per a tots aquells que ho estan vivint ara– si hi hagués més veus disposades a trencar el tabú de la realitat trans.

Amb l’humor i la desimboltura que la caracteritzen, la Daniela ens explica en primera persona com és la infància, l’adolescència i la joventut d’una persona trans, fet que suposa abordar la transició, els prejudicis i el desconeixement que persisteixen.

NO TINGUIS POR A SER QUI ETS

La periodista i influencer que ha conquerit TikTok ens revela tots els detalls de la seva transició.

Al món hi ha moltes nens i molts nens. Milers de milions. I no n hi ha dos que siguin iguals. Cadascuna, cadascun, és nena o nen a la seva manera. N hi ha que porten els cabells llargs i n hi ha que els porten curts. Hi ha qui porta arracades i hi ha qui no. Moltes nenes es disfressen de princesa i alguns nens també. I hi ha nenes que es disfressen de pirata, com molts nens. Cada nena és nena a la seva manera. Cada nen és nen a la seva manera. I que bonic que és que cadascuna, que cadascun, pugui ser com és!

Què és la transsexualitat?, és una malaltia?, els menors que no conformen les normes de gènere, seran adults transsexuals?, totes les persones trans tenen una trajectòria vital similar?, com es pot combatre la transfòbia? En aquest llibre es proposa com un instrument per al canvi social i utilitza el terme trans*, amb asterisc, per subratllar la diversitat de les vivències de les persones que excedeixen les normes sobre allò que es prescriu com a propi de dones i homes, evidenciant la rigidesa del sistema binari en què vivim. Es proposen estratègies concretes, com una sèrie de factors de salut que incideixen en la qualitat de vida així com la prevenció i intervenció comunitària sobre la transfòbia, i una investigació qualitativa que mostra els testimonis de les persones trans* de totes edats, incloent-hi els menors, les famílies i els professionals que els acompanyen.

A Transitem Xavier ha pres una decisió important sobre la seva transició. En paral·lel, la seva feina com a professor i les experiències de les seves amistats li permetran entrar en contacte amb la resta del col·lectiu, i alhora obrirà els ulls sobre les dificultats que encara els queden per superar a les persones trans. El retrobament amb les amistats i la realitat de l’escola en la qual treballa despertaran les seves ganes de crear un canvi en la societat. A partir d’aquí, entrarà en contacte amb l’activisme, s’obrirà a una nova xarxa d’afectes i, amb sorpresa, descobrirà emocions i sentiments que mai no hauria imaginat.

Copenhaguen, el 1925. Greta i Einar són una parella de joves pintors. Ella és coneguda, sobretot, pels seus delicats, suggestius retrats de dones. Però aquella tarda, la model no ha vingut. I Greta li pregunta a Einar si per una vegada, perquè ella pugui acabar la part de baix d’un quadre, ell es posaria un parell de mitges de seda, es calçaria unes sabates de taló, potser també un vestit que li permetés acabar de pintar els plecs de la faldilla. Einar accepta, i l’instant en què la seda del vestit llisca pel seu cos suposa una revelació, el moment de la sensació més veritable, com quan es submergeix al mar a l’estiu.