Un dia, l’escriptora descobreix que una malaltia incurable se l’emporta a poc a poc. Davant la degradació del seu cos, convertit paulatinament a la immobilitat d’una planta, el jardí, aquell lloc on la vida germina i on les “resurreccions” se succeeixen, es converteix en el seu refugi. En contemplar-lo, forja un nou vincle amb la natura i ofereix una sabia i commovedora reflexió sobre el sentit de la vida.

Que la vida va de debò la Gina ho descobreix de cop: encara té l’adolescència a prop, i l’edat adulta, amb tots els compromisos, li cau molt lluny. Però un dia es desperta amb una sensació estranya al cos i després de mesos de proves i espases de Dàmocles, li cau a sobre un diagnòstic mèdic greu i inesperat. I necessita començar a prendre decisions.

Quan la periodista Anita Botwin se’n va anar a viure a l’Uruguai, molt lluny de la seva família i amics, mai no es va imaginar que rebria una notícia que canviaria la seva vida per sempre: patia esclerosi múltiple. En aquest llibre, l´autora ens ofereix un testimoni sincer sobre el camí recorregut fins a acceptar la malaltia; des del descobriment dels primers símptomes fins a la lluita per visibilitzar la diversitat funcional. I aprofita per llançar un encès i estudiat al·legat a favor dels serveis públics.

Poc després del naixement de la seva filla Leontine, el món de Christian Donlan va canviar bruscament. Va començar a no trobar els interruptors de la llum i els poms de les portes; es feia mal de cent maneres absurdes cada dia. Aquestes estranyes experiències van ser els primers símptomes de l’esclerosi múltiple, una malaltia neurològica que li va sobrevenir inesperadament. I mentre la filla començava a investigar el món que l’envoltava, ell també es va llançar a l’exploració d’un nou paisatge: el del territori canviant i desconcertant del cervell humà. Tot començava de nou, aprenent també a viure de manera diferent.

L’any 1970 Miquel Martí i Pol tenia quaranta-un anys i vivia una maduresa activa i plena. Compaginava la jornada laboral d’obrer tèxtil amb la implicació en nombroses activitats culturals i una intensa dedicació a la poesia, que li començava a reportar lectors, complicitats humanes i els primers reconeixements de la crítica. Va ser aleshores quan, alarmat per les progressives dificultats en el moviment i en la parla, va rebre una notícia que va trigar set anys a assumir: patia d’esclerosi múltiple.