A la costa de l’Antàrtida tres membres d’una expedició de recerca queden separats per una tempesta imprevista, amb tràgiques  conseqüències. Un d’ells, el veterà de l’exploració antàrtica Robert Doc Wright creu saber què va passar i per què tot va acabar malament, però una afàsia li ha fet perdre la capacitat de comunicar-se. De tornada a casa, en Robert haurà d’aprendre una nova manera d’estar al món, mentre que la seva dona, Anna, que tenia una vida independent i sense traves, haurà de tenir-ne cura.

L’ictus és una de les malalties del cervell més freqüents. Cada any 15 milions de persones de tot el món en pateixen un. D’aquestes, 5 milions moren i uns altres 5 milions pateixen una discapacitat permanent, el que converteix l’ictus en la primera causa de discapacitat física i mental a tot el món. Tot això té una repercussió mot important per a les famílies i la societat.

«Ictus» és com en diuen els metges, però popularment se’n diu «embòlia», «trombosi», «atac cerebral», i fins i tot «feridura». Quan hi ha hagut hemorràgia cerebral, la gent en diu «vessament» o «coàgul». Cada ictus és diferent i les seves seqüeles depenen de la zona i el volum del cervell afectats. Un 2 % de les població ha patit un ictus, que és la segona causa de mort i la primera de discapacitat a Europa. Aquest llibre pretén fer entenedor com es produeixen els ictus, quins factors hi intervenen, quins tipus hi ha. També, com es pot prevenir, com s’ha d’actuar quan es produeix, com intervenen els metges, quines seqüeles pot tenir i quin seguiment mèdic s’ha de fer.

Abans de començar a llegir aquest llibre has de saber una cosa: és el llibre més difícil d’escriure que has llegit mai. Perquè qui l’escriu no sap escriure. Quant has tardat a llegir aquesta frase? Un segon? Menys? Doncs jo l’he hagut de reescriure deu vegades. Potser fins i tot més. Fa set anys vaig tenir un atac d’epilèpsia. Els metges van descobrir que estava provocat per una malformació al meu cervell. Una bomba de rellotgeria que s’havia de desactivar. Em van operar diverses vegades. A la tercera operació vaig tenir un vessament. La cosa es va complicar. Em vaig despertar sense poder expressar-me amb paraules, i vaig haver d’aprendre a parlar i a escriure de nou. Parlar és molt difícil. Explicar per què no pets fer-ho ho és encara més.

Tots els viatges tenen un punt de sortida i d’arribada. Per a la Sílvia Abascal aquest viatge va començar la tarda del 2 d’abril de 2011, durant la gala de clausura del Festival de Cinema de Màlaga, quan va sentir una forta fuetada des de les orelles fins al centre del cap. Encara no ho sabia, però estava patint un vessament cerebral. A partir d’aquell moment es va obrir davant seu un camí totalment diferent al que havia seguit fins llavors: després de la operació, la trobada amb un “espai buit” en el que va poder reconèixer una valuosa oportunitat de creació.

Inútilmente guapo és un relat autobiogràfic, un testimoni d’un home que ha patit un ictus, que ha vist a la mort de cara i l’ha esquivada. Però és molt més que això. És un llibre ple d’humor, com suggereix el mateix títol. A cada història de les que conformen aquest llibre sobre la lluita contra la mort i les morts, sempre li correspon un punt de vista humorístic que li dóna la volta a la forma de veure les coses. Una història exemplar que serveix a qui pateixen ictus –molts més dels que ens imaginem- com als que creuen, segurament amb raó, que no el patiran mai.