DE MARE D'ACOLLIDA
A MAMA
Història d'un viatge transformador
Sempre havia desitjat ser mare. L’any 2011 vaig acollir la Sara, una nena de 6 anys la mare de la qual estava sola i malalta, i no tenia suport familiar. Als pocs mesos de començar l’acolliment provisional, la seva mare va morir, i en quedar òrfena vaig passar a tenir un acolliment permanent. L’experiència va ser plena i complexa, i malgrat que l’acolliment es va interrompre de forma abrupta, mai vàrem perdre el contacte. Avui en dia la Sara em torna a dir “mama”, i és la germana gran del fill que vaig tenir temps després en solitari.
Aquesta és la història d’un viatge transformador, d’un vincle familiar i exemple de la resiliència dels infants.
Consulteu a continuació la bibliografia per complementar aquesta lectura:
En aquest llibre hi participen autors amb una llarga trajectòria professional a la clínica i el sistema de protecció, que aborden des d’una perspectiva interdisciplinària —pedagogia, psicoanàlisi, educació o treball social— qüestions com els nous rols familiars, el desig d’acollir, la trobada entre nens i famílies d’acollida, inscripció familiar o separació. D’altra banda, sense defugir la reflexió sobre els aspectes més crítics i revisables en el procés d’acompanyament a les famílies i els nens acollits, així com les particularitats entre els acolliments en família extensa i en família aliena.
“Pintas mucho” és la història de quatre tallers d’il·lustració impartits per Flavita Banana, Cristina Bueno, Monstruo Espagueti i Lyona però, sobretot, és el relat que ens permet endinsar-nos al món de l’acolliment familiar i conèixer què és un CRAE, què significa acollir i què és una família d’acollida. Tot això a través de les il·lustracions i experiències dels seus protagonistes: els nois i noies que van compartir amb les artistes la quotidianitat, els desitjos i els somnis. Són ells els qui van pintar molt i són ells també els que, a través de les quatre artistes ens recorden que en l’acolliment familiar nosaltres, tu i jo, pintem molt.
L’autora és mare de quatre fills, i va decidir, juntament amb el seu marit, acollir un nen a qui van acabar adoptant. Aquest nen, nascut en circumstàncies adverses, avui viu feliç com un germà més a la seva família nombrosa. Endevina qui truca a la porta. L’aventura de ser un nen acollit, és un llibre que transmet a través de cinc històries reals, sorprenents i emotives, la figura de l’acolliment familiar.
Entrem en l’univers privat de l’autora i seguim de ben a prop el seu procés d’acollida, des de l’inici fins a l’actualitat. L’emocionant història està basada en l’experiència real de la Mª Josep Subirachs amb l’acollida temporal d’una nena petita, la Ritta. És un diari d’alguns dels millors i pitjors moments del període de convivència plegades.
Mitjançant un relat fresc i generós, l’autora comparteix les vivències i els sentiments que es generen durant tots aquests mesos: baralles, viatges, paraules d’estima…sempre amb una mirada optimista però mostrant també els moments més complicats. Un relat sobre la diversitat familiar i un exemple clar d’un acte d’immensa generositat.
Com negar-se a cuidar d’un infant a qui han negat la infància?